STEAM Barcelona 2016

El 2020, segons la Comissió Europea, el nombre de llocs de treball per a persones altament qualificades augmentarà en 16 milions, mentre que l'ocupació per a treballadors poc qualificats es reduirà al voltant de 12 milions. Un reequilibri social i econòmic que només es podrà aconseguir amb la millora de l'alfabetització digital i l'educació i, en particular, impulsant la integració a les escoles de la metodologia STEAM (integració de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria, l'art i les matemàtiques).

Quin hauria de ser el model educatiu per a nois i noies del segle XXI que els ensenyi a identificar problemes reals, a buscar possibles solucions creatives o a afrontar situacions noves i desconegudes?

Quines serien les millors condicions d'aprenentatge per a cada aprenent?

Quin paper hi té el professorat?

Quines condicions necessita per fer-ho possible?

El segon Congrés Internacional STEAM, celebrat a Barcelona, ha estat un punt de trobada entre els professionals i les institucions que treballen directament sobre el terreny l'aplicació de STEAM a les escoles. El congrés ha reunit el dies 14, 15 i 16 d'Abril alguns dels projectes més reeixits i avaluats en el camp de la investigació, la metodologia i, molt particularment, la pràctica relativa a l'aplicació de STEM i STEAM, tant a Europa com als Estats Units.

---

La primera jornada del congrés STEAM Barcelona 2016 es va inaugurar amb el passi de la pel·lícula “Most Likely to Succeed” (Sundance Festival Laurel Film)

«Most likely to succeed explora nous i atractius plantejaments que tenen com a objectiu revolucionar l’ensenyament tal com el coneixem, seguint els alumnes de les aules de High Tech High, una innovadora escola de San Diego fundada no fa gaires anys on, al llarg d’un curs acadèmic, dos grups d’alumnes de novè grau [l’equivalent al tercer curs d’ESO] afronten una sèrie d’ambiciosos reptes basats en projectes que fomenten les competències crítiques i no la pura memorització. Most likely to succeed posa l’èmfasi en una transformació de l’aprenentatge que podria ser la clau de l’èxit per a milions dels nostres joves—i la nostra societat— mentre breguem amb les bifurcacions dels ràpids avenços en tecnologia i automatització».

La pel·lícula explica com ha evolucionat el mercat laboral als Estats Units sobretot des de l'entrada dels ordinadors i els robots. Com s'havien desenvolupat de forma parella el creixement del PIB de l'economia en USA al costat dels sous mitjans, però l'any 2000 es va produir una divergència amb que el creixement de l'economia no va generar un creixement dels sous mitjans, sinó més aviat un estancament i disminució dels sous. Segons expliquen en la pel·lícula els motius són varis, però s'apunta al fet que el model educatiu actual ja no serveix al segle XXI. El model educatiu part de la formació dels soldats en l'exèrcit prussià i l'exportació del model en l'etapa industrial americana amb diferents impulsors de les matèries per tenir a treballadors en les cadenes de producció de les diferents àrees industrials americanes com la de l'automòbil o l'alimentació. I és que actualment els estudiants que finalitzen una carrera universitària no tenen cap garantia de trobar treball, doncs els treballs pels quals s'estan formant tendeixen a desaparèixer, i és un de nou tipus de treballs el que s'està creant.... El que proposen en l'institut HTH Hight Tech High de Sant Diego (Califòrnia - USA) és una educació totalment alternativa, multidisciplinària i sense llibres amb dues grans premisses: 1. LOVE KIDS 2. TEACH YOUR PASSIONS En la pel·lícula / reportatge "Most Likely to Succeed" es pot veure l'evolució d'alguns alumnes de l'escola High Tech High des que comencen el seu curs fins que finalitzen. És impressionant veure com els professors es dediquen a incentivar, i a servir de facilitadores perquè els alumnes desenvolupin els seus propis projectes sobre la temàtica que els proposa el professor. Es veu l'evolució dels alumnes i dels diferents projectes que serveixen com a conductors perquè els nens aprenguin vivint experiències i fent coses.

Més informació

http://www.mltsfilm.org/

---

High Tech High: un enfocament personalitzat i més profund de l’aprenentatge

Steve Elizondo, Director de High Tech Middle Media Arts (High Tech High), San Diego (Califòrnia, EUA).

Twitter: @steve_elizondo

Quan es va incorporar a High Tech High l’any 2005, Steve es va submergir plenament en l’aprenentatge basat en projectes com a professor d’Humanitats. Al cap de sis anys, va ser nomenat director d’un dels centres High Tech High, i ara té la responsabilitat d’orientar l’escola en la seva missió de proporcionar una educació del segle XXI que atregui l’interès de tots els alumnes.

High Tech High (http://www.hightechhigh.org/) és un projecte d’equitat a través del qual els alumnes participen d’un aprenentatge més profund mitjançant quatre principis fonamentals: la personalització, la connexió amb el món adult, una missió intel·lectual comuna i la idea del docent com a creador. Diversos grups d’estudiants participen activament de l’experiència didàctica, prenent part en projectes innovadors concebuts per docents de High Tech High. El projecte se centra en una sèrie de competències pròpies del segle XXI com ara el pensament crític, la col·laboració, la comunicació efectiva, la creativitat i el desenvolupament d’una mentalitat acadèmica. Descobrireu uns quants projectes modèlics i les estructures que fan possible la realització d’aquesta valuosa tasca.

El que proposen en l'institut HTH Hight Tech High és una educació totalment multidisciplinària i sense llibres amb dues grans premisses per als professors:

1. LOVE KIDS

2.TEACH YOUR PASSIONS

És un aprenentatge que es basa totalment en projectes, amb pocs estudiants per professor. Per preparar els projectes, els professors es reuneixen amb petits grups d'alumnes o, si és necessari, individualment, per estimular-los a fer-se preguntes. La duració dels projectes normalment està entre 2 i 12 setmanes.

Si es detecta que algú no aprèn, se li fan sessions individuals o se'l connecta amb un company (tutorització entre iguals).

Cada alumne té un rol diferent, però es fs'intenta que no s'encasellin sempre només en el rol dels seus punts forts, es fomenta la rotació de rols.

Els projectes els dissenyen els professors però tenint en compte els interessos dels alumnes, que també participen en el procés d'idear projectes, que han d'estar relacionats amb necessitats reals de la comunitat.

Conceptes clau que va transmetre:

Open Mindedness --> New ideas --> learning through failure

Col·laboració contant entre professors

aprenentatge profund amb sentit

Els estudiants són els que creen el coneixement

personalització de l'aprenentatge, el projecte s'adapta a cada alumne i no a l'inrevès

professor com gestor de projectes

combinar matèries eliminant les barreres artificials que separen les assignatures

Per il·lustrar la seva filosofia, va fer referència a una cita de John Dewey: "Education is not preparation for life, education is life itself".

Els punts clau que tenen en compte a l'hora d'avaluar els projectes són:

creativitat

innovació

comunicació

col·laboració

L'avaluació dels alumnes es realitza bàsicament en tres parts:

1. Durant l'execució del projecte

2. Presentació del projecte

3. Exposició i autoavaluació posterior

La presentació final d'alguns dels projectes es realitza durant jornada de portes obertes en la qual es convida a tots els pares. És un dia molt important perquè l'alumne s'automotiva per poder fer un bon paper en la presentació.

Durant la setmana posterior a la presentació, l'alumne ha de realitzar una exposició en petit comitè davant els professors i davant els seus pares. Aquesta exposició serveix perquè l'alumne expliqui el projecte, què ha après, i els professors tenen ocasió de valorar el seu treball. Fins i tot si l'alumne no va poder acabar el seu treball per al dia de la presentació de projectes, se li dóna l'opció de seguir treballant fins a la seva finalització. D'aquesta forma aprèn dels seus errors i pot acabar el seu projecte.

El que és clar és que els alumnes d'ara han de formar-se a trobar solucions als problemes, a trobar solucions creatives i innovadores, i a adaptar-se a noves i desconegudes situacions que segur els va a oferir el futur.

Steve Elizondo va parlar de la importància de transformar els continguts existents en uns altres més resumits i amb més capacitat d'atracció.

Perquè els projectes puguin arribar a tenir èxit, primer han de provar-se entre els professors, per així veure quin és el primer feedback en l'experimentació.

Per a qualsevol projecte han de combinar-se diferents matèries. A la vida real tots els problemes a resoldre són multidisciplinaris. Com a exemple va posar la Sagrada Família de Barcelona, on Gaudí va combinar arquitectura, matemàtiques, art, religió...

Steve Elizondo va parlar la personalització del curriculum vitae de cada alumne, per així especialitzar-se en aquells aspectes on tingui més capacitat i aptitud, mantenint una base comuna. Cada projecte compta amb diferents punts d'entrada, i amb diferents rols que poden servir a diferents tipus d'alumne.

Més informació:

http://www.hightechhigh.org/pbl/introduction.html

https://www.youtube.com/watch?v=6rv_rmJYorE

http://goo.gl/r9jiU9

La jornada de conferències de divendres va començar amb la conferència d'Steve Elizondo.

---

L’ensenyament basat en projectes (PBL), ensenya pensament crític?

John R. Mergendoller, Investigador principal del Buck Institute for Education (BIE), California (EUA)

Entre els anys 2000 i 2015 ha estat director executiu, n’ha encapçalat l’expansió i li ha fet guanyar una bona reputació per la qualitat de la seva feina. Les seves publicacions abracen camps com la tecnologia educativa, l’ensenyament de ciències, la reforma dels graus intermedis i l’aprenentatge basat en projectes (PBL).

Com hauria de ser un projecte per poder ajudar els alumnes a pensar críticament? En primer lloc, estaria estructurat al voltant d’una pregunta clau que no es pogués cercar a Google, és a dir, una pregunta clau que no donés peu a una senzilla cerca a Google o en una biblioteca. Per tant, hauria d’atreure els alumnes cap a un pensament conscient i reflexiu. Finalment, ensenyaria els alumnes a avaluar el seu propi pensament i el dels altres alumnes, i a donar-ne la seva opinió. Es facilitaran exemples i estratègies per convertir projectes atractius en projectes reflexius.

Buck Institute for Education (BIE): La seva màxima prioritat és ajudar els docents a preparar els alumnes per viure una vida satisfactòria, objectiu que duen a termemostrant als docents com poden utilitzar l’aprenentatge basat en projectes en tots els nivells i àrees temàtiques. Com a entitat sense ànim de lucre, el BIE crea, recopila i comparteix pràctiques i productes educatius PBL de gran qualitat, a més d’oferir serveis d’una gran eficàcia a docents, escoles i districtes escolars.

Per als docents, el BIE ofereix la possibilitat de millorar professionalment en el disseny, l’avaluació i la gestió de projectes que siguin atractius per als alumnes i els motivin. Per a les escoles, el BIE ajuda a donar coherència a les pràctiques de PBL en tots els graus i àrees temàtiques, i estimula la creació de processos i estructures en tota l’escola per a l’aplicació del PBL. L’increment exponencial de la demanda d’aquests serveis i productes són una prova clara de la capacitat del BIE per ajudar els educadors d’arreu del món a oferir un millor ensenyament a tots els alumnes.

La conferència comença amb una pregunta inicial. Quins elements ha de contenir l’aprenentatge basat en projectes?

Les 4C’s de

Creativity

Collaboration

Communication

Critical thinking

El pensament crític és una habilitat fonamental per a l'èxit del segle 21, una realitat reconeguda per educadors de tot el món. Però, com podem ajudar els estudiants a aprendre a fer-ho? És l'aprenentatge basat en projectes (PBL) realment la millor manera d'ajudar els estudiants a ser pensadors crítics?

Al Buck Institute for Education (BIE) creuen que l'ABP és una pedagogia poderosa que ajuda els estudiants a aprendre a ser pensadors crítics - per prendre decisions ben pensades i emetre judicis raonats. Perquè això passi, els projectes han de ser planificats al voltant dels temes que es presten a una consideració acurada, i als estudiants se'ls ha de donar les eines, tasques i suport necessaris per desenvolupar eines i estratègies de pensament crític.

Cal plantejar preguntes reals que no tinguin una única resposta vàlida. Debat no és el mateix que pensament crític.

Cal donar temps als estudiants per pensar i formular idees, i donar oportunitats per que expliquin els seus pensaments contrastant-los amb els dels companys. Cal evitar fer debats amb l'unic objectiu que saben coneixements superficials.

Llavors, com hauria de ser un projecte que fomenti el pensament crític dels alumnes?

En primer lloc, s'hauria d'estructurar al voltant d'una pregunta o repte incial que sigui no-Googlejable, és a dir una pregunta que sigui reptadora i els condueixi però que no pugui ser resolta a través de simples cerques a Google o a bibliografia, sinó que hi hagi d'intervenir la creativitat i el pensament crític sobre informació i conceptes.

Els elements que ha de contenir un projecte són:

Per exemple, preguntes de conducció podria ser: "Com podem dissenyar una ala d'avió que sigui lleugera i a la vegada pugui suportar un pes determinat sense trencar-se?. Aquest tipus de preguntes poden cobrir el mateix contingut, però per respondre-hi, els estudiants hauran de fer alguna cosa més que buscar. Hauran de - depenent de la pregunta - definir termes, considerar si la informació i els conceptes varien segons el context, valorar diverses explicacions, avaluar les proves, i comparar les accions alternatives en funció de la seva probabilitat d'èxit. Aquest és el pensament crític - un raonament, fet reflexivament, amb atenció als criteris.

Però amb una pregunta inicial acurada no n'hi ha suficient per provocar una reflexió crítica. Aquí és on entren les tasques del projecte. A l’aprenentatge basat en projectes, amb la finalitat que els estudiants aprenguin alguna cosa, han d'obtenir algun producte final. Els projectes que desenvolupen les competències de pensament crític estan dissenyats al voltant de les tasques cognitives que requereixen pensament deliberatiu - fer judicis entre les alternatives, esbrinar la millor manera de crear alguna cosa, valoració de la prova, reconsiderar les idees inicials, la creació d'un pla per resoldre un problema i resumir els punts clau.

Per exemple, un projecte que requereixi als estudiants a examinar les múltiples causes del creixement de la seva ciutat (formació de comunitats d'immigrants, l'establiment de fàbriques, la ubicació d'una ruta de transport, la proximitat als recursos naturals, etc.), permet als estudiants practicar l'intercanvi d'idees, la formació d'hipòtesis, posar a prova aquestes hipòtesis, discutir en petits grups, l'elaboració d'un argument ben raonat i, finalment, la preparació d'una presentació pública sobre la base d'aquest argument. Els professors poden guiar els estudiants mitjançant la definició de les competències específiques utilitzades en el projecte, donant als estudiants el feedback que necessiten per desenvolupar les competències, i, finalment, requerir els estudiants que expliquin de forma explícita durant la presentació pública de quina manera han fet servir el pensament crític durant les fases del projecte.

Hi ha un element més, però, que cal afegir a aquesta barreja - l'avaluació formativa i la retroalimentació. Els estudiants necessiten saber com ho estan fent: Estan sent reflexius o imprudents? Els estudiants poden aprendre a avaluar el seu propi pensament i que puguin aprendre a avaluar els arguments i raonaments dels seus companys.

Així, el paper del docent ha de ser:

Així, el PBL ensenya pensament crític? La resposta és que pot, però un projecte ha de ser estructurat amb el pensament crític com una meta. Només cal posar els estudiants en conjunt per dissenyar alguna cosa, o construir alguna cosa, ja que alguna cosa de recerca no conduirà necessàriament als estudiants a desenvolupar les competències de pensament crític. Molta defensora de PBL assumeix que l'ABP és sinònim de pensament crític. No necessàriament ho és. John Deweyva escriure a "Experience and Education" que:

"The belief that all genuine education comes about through experience

does not mean that all experiences are genuinely or equally educative."

Per tant, per a qué el pensament crític es produeixi, els projectes han de ser estructurats per exigir pensament deliberat, reflexiu, i als estudiants se'ls ha de mostrar exemples del que el és el pensament crític, a més de ser recolzats, avaluats, encoratjats, i rebre feedback durant el procés.

Així, la seva recepta per dissenyar bons projectes és:

Ask REAL questions

Judge answers using CRITERIA

Preference/Status DON'T COUNT

Thinking needs TIME

EXPLAIN your thinking

Més informació

http://www.bie.org/

http://www.p21.org/index.php

https://tc2.ca/

http://www.p21.org/storage/documents/Skills%20Map/Project_Management_Skills_Map_Final.pdf

#STEAM