Mindfulness a les aules

Resulta molt difícil per als nens i joves d'avui, connectar amb ells mateixos per saber el que senten, en un entorn que contínuament mira cap a fora, que està ple de distraccions. En estar desconnectats de la seva experiència interior, als nens i joves els resulta més difícil prendre decisions que realment els beneficiïn a ells mateixos i als altres i la vida es torna complicada i estressant. En aquestes condicions és més difícil aprendre les matèries que s'imparteixen en el col·legi, experimentar relacions sanes i satisfactòries i tenir una vida interior profunda que els ajudi a estar en contacte amb el millor d'ells mateixos. La pràctica del mindfulness no és una altra cosa que acostumar-se a un estat mental més present, obert, atent… que conseqüentment es torna més serè, reflexiu i compassiu.

Alguns dels beneficis derivats d'aquesta pràctica són una major capacitat de concentració, l'aprenentatge de la gestió emocional i control dels impulsos, una major capacitat reflexiva, una major empatia i compassió, augmentar la sensació de calma, augment de l'empatia i la resolució de conflictes, disminuir l'estrès i l'ansietat, o augmentar el coneixement d'un mateix.

Els creixents problemes que esdevenen en la realitat del sistema educatiu actual, nens amb problemes atencionals, emocionals i comportamentals, i mestres i comunitat escolar amb escasses estratègies per fer-los front i gestionar-los, així com les exigències demandades de l'àmbit acadèmic i d'una societat complexa com l'actual, poden fer que Mindfulness ofereixi un nou enfocament pedagògic que faci èmfasi a desenvolupar en els nens aquesta capacitat d'estar presents a cada moment amb equilibri emocional i consciència, i que conreï en ells la felicitat com una manera de ser. Per això es descriuran els beneficis que aquesta meditació pot aportar al desenvolupament integral del nen i la base científica que la sustenta, justificant així per què pot ser positiu introduir aquesta pràctica. L'auge en els últims anys d'estudis sobre Mindfulness, gràcies fonamentalment a les tècniques de neuroimagen funcional, dóna una pista del que pot esdevenir en un futur. La seva creixent aplicació en nens, tant en el context educatiu com fora d'ell, així com en població adulta en general, clínica i no clínica, tindrà un impacte sens dubte en la ciutadania. Són molts els que ja han descobert Mindfulness com una actitud davant la vida, una manera d'estar presents de manera conscient, sense deixar-se atrapar per l'espiral de la intricada i complexa societat del món d'avui.

Encara que la majoria de les recerques sobre els efectes d'aquestes pràctiques s'havien realitzat amb adults, ja disposem en els últims temps d'estudis que demostren els beneficis del mindfulness relacionats amb la salut, el benestar psicològic, les competències socials o el rendiment acadèmic de nens i adolescents i, fins i tot, s'ha analitzat també la incidència positiva sobre l'estrès o el burnout en professors. I és que el mindfulness, igual que l'exercici físic, constitueix una forma d'activitat (en aquest cas mental) que promou els seus mateixos beneficis. I això té grans implicacions educatives perquè quan els alumnes milloren la seva capacitat atencional i es troben més relaxats es facilita el seu aprenentatge.

En Educació Secundària, s'han realitzat recerques (Bluth et al., 2015) sobre programes basat en el mindfulness dissenyats específicament per a la prevenció de trastorns emocionals en adolescents (Learning to BREATHE) que té com a objectiu millorar la regulació emocional a través de tècniques que pretenen “centrar” a l'alumne mitjançant la relaxació. 27 adolescents amb alt risc de desenvolupar alguna problemàtica psicològica o social van ser assignats aleatòriament al programa semestral de mindfulness, que consistia en una classe setmanal de 50 minuts, o al grup de control que participava en un curs sobre abús de substàncies durant aquest període de temps. Els resultats van ser molt positius. Aquells alumnes que van participar al programa de mindfulness van ser acceptant la seva aplicació amb el pas del temps i amb això van reduir els símptomes associats a la depressió i a l'estrès, a diferència dels del grup de control. Els autors d'aquesta recerca van identificar una sèrie de factors que van contribuir a la bona acceptació del programa per part dels alumnes: Es va establir un espai físic on els alumnes se sentien assegurances. El personal de l'escola va participar en l'aplicació del programa. Es va dedicar temps fos de l'aula a compartir experiències amb els alumnes per millorar la seva confiança i la relació amb ells. Se'ls convidava als alumnes a participar en les activitats i no se'ls jutjava si no volien fer-ho. Es va anar flexible en les adaptacions curriculars menys importants per identificar millor les necessitats dels alumnes. És evident que el professor exerceix un paper crucial en la creació del clima emocional a l'aula que facilita l'aprenentatge de l'alumne i el seu benestar personal. No obstant això, en moltes ocasions, l'ensenyament pot resultar estresante per a l'educador i la gestió de l'aula agotadora, amb el que es deterioren les seves relacions amb els alumnes, es genera menys tolerància als comportaments disruptivos i es dedica menys temps al seu treball. De fet, a Estats Units, més del 50% dels nous professors abandonen la professió en els primers cinc anys (Ingersoll, 2003). Encara que en els últims anys existeix un predomini dels programes basats en el mindfulness dissenyats per als alumnes, existeixen algun d'ells adaptats específicament per a professors, majoritàriament basats al programa MBSR. En un estudi en el qual es van dedicar 26 hores d'ensenyament i pràctica durant 8 setmanes i en el qual van participar 18 professors, aquells que van intervenir al programa basat en el mindfulness van mostrar una reducció significativa en els símptomes de l'estrès i burnout i una millora en proves que requerien l'atenció executiva, a diferència dels participants del grup de control (Flook et al., 2013). D'altra banda, els resultats d'un estudi de publicació encara més recent en el qual van participar 36 professors de secundària durant 8 setmanes on també es va aplicar una adaptació del programa MBSR, van revelar que aquells que van intervenir en el mateix van millorar la seva regulació emocional, la autocompasión, algunes competències associades al mindfulness, com observar o no jutjar, i fins i tot la seva qualitat de somni (Frank et al., 2015). Els estudis revelen que amb la pràctica del mindfulness milloren molts factors associats a les anomenades funcions executives del cervell com l'atenció, la memòria de treball, la regulació emocional o la flexibilitat mental, tots ells imprescindibles tant per al bon acompliment personal com a acadèmic de l'alumne. I això suggereix que la implementació d'aquests programes hauria d'iniciar-se ja en les primeres etapes educatives, seguint un procés continu d'aprenentatge, avaluació i adaptació de les activitats realitzades per a cada edat. Així mateix, resulta imprescindible la integració d'aquests programes en els diversos continguts curriculars. Així, per exemple, el mindfulness pot incorporar-se a l'estudi de la fisiologia o del cervell humà en el context de la biologia. Els alumnes poden mesurar-se la tensió arterial o el ritme cardíac abans i després d'una activitat del programa quan estan estudiant els mecanismes fisiològics de la reacció de lluita o fugida. O el professor els pot demanar que siguin conscients de les seves emocions quan estiguin estudiant les regions cerebrals que dirigeixen les nostres conductes. Alguns dels exercicis que poden formar part del programa de mindfdulness a l'aula, sense oblidar que aquests no es restringeixen a la meditació, sinó que també es poden realitzar activitats que fomentin la consciència de l'acció, per exemple, en menjar, escoltar música, caminar o dibuixar (para més informació, veure Hassed i Chambers, 2014): Escàner corporal Assegut l'alumne en una posició confortable en una cadira, sobre un coixí o ficat al llit en el sòl, tanca els ulls, realitza alguna respiració profunda i comença sentint el cos sencer seguint un recorregut ordenat per evitar confusió, per exemple, de cap a peus o viceversa. El cos es veu sotmès a un escàner a través de la pròpia atenció que permet anar sentint els peus, els turmells, els genolls,… Es tracta d'observar i acceptar què sensacions negatives o positives destaquen en el cos, com la temperatura o el seu pes, i ser conscient de la postura i la respiració. La respiració com un ancora Aquest exercici que els alumnes poden realitzar asseguts o tombats consisteix a parar esment i observar com l'aire entra i surt del nas. Per facilitar l'atenció a la pròpia respiració es pot ensenyar a l'alumne al fet que expliqui cada vegada que respira, que reciti una paraula o frase adequada per cada inspiració i espiració o que es percate d'alguna sensació corporal en entrar i sortir l'aire com, per exemple, la temperatura (“fred i calent”). És convenient recordar-los que l'espiració ha de durar aproximadament el doble que la inspiració i que han d'acceptar amb naturalitat les distraccions, tornant a connectar amb la respiració quan sigui necessari. La música En aquest exercici que també els alumnes poden realitzar asseguts o ficats al llit, se'ls demana inicialment que realitzin un escàner corporal durant dos minuts, preferiblement amb els ulls tancats. Llavors se'ls convida al fet que centrin la seva atenció en els sons ambientals perquè després d'uns segons ho facin en els diferents fragments musicals (és útil deixar uns segons entre cadascun d'ells) que escoltaran sense jutjar-los. A continuació, se'ls demana als alumnes que reflexionin sobre quin tipus de pensaments o emocions van despertar en ells cadascun dels fragments musicals. Des d'aquesta perspectiva, l'elecció musical serà important per conrear estats mentals o corporals concrets. En alguns casos es pot produir un efecte relaxant i en uns altres es poden evocar emocions positives o negatives. Els programes d'educació soicioemocional són capaces de canviar i millorar el nostre cervell gràcies a la neuroplasticidad. A través del mindfulness, s'aprofundeix en aquestes dimensions emocionals que construeixen el caràcter humà enfortint-se els circuits cerebrals responsables de l'atenció, l'autocontrol, l'empatia, la compassió o la resiliència davant les situacions quotidianes generadores d'estrès. En els temps actuals en els quals els nens estan tan sobreestimulados, ensenyar-los a calmar la ment i centrar l'atenció des d'etapes primerenques afectarà positivament a la seva salut i benestar a llarg termini i milloraran les seves relacions personals i els seus resultats acadèmics. I aquesta és l'essència de l'aprenentatge, el que ens capacita per a la vida i ens permet ser millors persones. En el fons, tot es redueix al fet que l'ensenyament i l'aprenentatge constitueixin experiències felices. Afortunadament, el nostre cervell ho fa possible.

Aquest és un recull amb algunes propostes de llibres relacionats.

Mindfulness para enseñar y aprender

ISBN-10: 8495973820 ISBN-13: 978-8495973825

Deborah Schoeberlein , Suki Sheth , NeoPerson , 2015

Aquest llibre és un company perfecte per a tot tipus de professors: a l'escola o en les activitats extraescolars, i per a assessors, catedràtics, educadors religiosos, entrenadors, pares... per a qualsevol que imparteixi qualsevol activitat. Els millors professors són professors plenament atents, conscients de si mateixos i sintonitzen amb els seus alumnes. L'ensenyament amb atenció plena, o mindfulness, fomenta una comunitat pedagògica en la qual els alumnes floreixen en l'acadèmic, en l'emocional i el social, i els professors avancen com a professionals i com a persones. Ensenyant l'atenció plena directament als alumnes s'incrementen els efectes de la presència del professor, entrenant als joves perquè exercitin per si mateixos habilitats d'atenció senzilles, pràctiques i universals. Aquests dos plantejaments es reforcen mútuament i beneficien a tots a l'aula. L'atenció plena o mindfulness és una manera conscient i intencionada de sintonitzar amb el que està passant dins de nosaltres i al nostre al voltant. Aquest plantejament concret del que és parar esment i de polir la consciència millora l'enfocament mental i el rendiment acadèmic, la qual cosa alhora reforça diverses habilitats que contribueixen a l'equilibri emocional.

Mindfulness para niños ISBN-10: 8408136690 ISBN-13: 978-8408136699 Paloma Sainz Martínez Vara de Rey , Zenith ( 2015)

El llibre està pensat perquè tant els pares com els nens puguin apropar-se a la meditació i posar-la en pràctica en el seu moment a dia. A través d'exercicis molt senzills, i una pràctica diària, aprendrem a connectar amb la nostra respiració i el nostre cos, a practicar l'atenció plena i a prendre distància dels nostres pensaments i emocions. Així, amb una ment clara i un cor obert, millorarem la nostra capacitat d'empatia i compassió, la nostra concentració i podrem veure les coses amb més claredat i fer eleccions més encertades cap a una vida més autèntica.

El niño atento. Mindfulness para ayudar a tu hijo a ser más feliz, amable y compasivo ISBN-10: 8433026747 ISBN-13: 978-8433026743 Susan Kaiser Greenland , Editor: Desclée De Brouwer; Edición: 1 (12 de noviembre de 2013)

En aquest llibre trobarem una doble mirada sobre un sol objectiu: el canvi educatiu. Aquestes dues autores (professora i alumna), estudioses inconformistes del processo ensenyament/aprenentatge ens expliquen la seva visió de l'educació de l'educació des d'un aspecte que ambdues consideren abandonat sistemàticament per tots els sistemes educatius que s'han succeït fins als nostres dies: l'emoció. Per a això es basen en tècniques i eines de Coaching

Respireu ISBN-10: 8499884431 ISBN-13: 978-8499884431 Eline Snel , Kairós (2015)

Els adolescents són divertits, fràgils, imprevisibles i, de vegades, difícils. Anhelen independència, però sovint encara no poden afrontar-la; i això requereix molta energia, tant dels propis adolescents com dels adults amb els qui tracten. Escrit amb la mateixa senzillesa i intel·ligència que Tranquils i atents com una granota (convertit ja en un èxit mundial de vendes), Respireu està escrit tant per a pares i padrastres d'adolescents com para terapeutes i professors. Eline Snel ens ensenya com no reaccionar immediatament davant el teu fill.Proposa estar plenament presents en la turbulència en la qual es troba. El que fa falta és estar oberts, sense jutjar, amb una atenció amable i conscient. Així també pots connectar amb la teva pròpia saviesa i vitalitat. Per fer-ho fa falta conrear la valentia, la confiança i la compassió. Respireu està destinat a convertir-se en el llibre de referència per a la pràctica del mindfulness per a pares amb fills adolescents. S'inclou un CD amb 13 meditacions per a pares. Per als adolescents hi ha exercicis descargables a la web.

Tranquils i atents com una granota. La meditació per nens. ISBN-10: 8499882420 ISBN-13: 978-8499882420 Eline Snel , Kairós (2013)

Els nens d'avui solen ser inquiets i dispersos. A alguns els costa agafar el son, uns altres estan fins i tot estressats. Com ajudar-los a calmar-se i relaxar-se? Com aconseguir que es concentrin en el que fan? La meditació és una eina senzilla i eficaç, que s'adapta perfectament a les necessitats dels petits i els pot aportar beneficis immediats. Aquest llibre ofereix històries i exercicis simples i breus que els nens podran practicar diàriament. Està dirigit a nens i nenes de 5 a 12 anys i als seus pares, que poden acompanyar-los en la seva pràctica. L'autora ha basat les seves tècniques en el mètode de mindfulness desenvolupat per Jon Kabat-Zinn. Els resultats han demostrat que els nens que practiquen aquests exercicis dormen millor, estan més concentrats i serens i se senten més segurs.

Bibliografia relacionada Arguís, R., Bolsas, A.P., Hernández, S. y Salvador, M.M. (2012). Programa Aulas Felices. Psicología positiva aplicada a la educación. https://drive.google.com/file/d/0B4oHMvW2d9FkeGxlUEg1cHpEcXc/view?pli=1

Asociación Española de Mindfulness (AEMind) (s.f.). Escuelas Conscientes.

http://www.escuelasconscientes.es/

Barriga, M.L. (2014). CFIE Valladolid.

http://cfievalladolid.centros.educa.jcyl.es/bitacora/index.cgi?wIdPub=1265

Bluth K. et al. (2015): “A school-based mindfulness pilot study for ethnically diverse at-risk adolescents”. Mindfulness. Advance online publication.

CEIP Tierra de Pinares (s.f.). Mindfulness en el Colegio Tierra de Pinares.

http://recursos.crfptic.es:9080/jspui/retrieve/4140

Chiesa, A., Calati, R. y Serretti, A. (2011). Does mindfulness training improve cognitive abilities? A systematic review of neuropsychological findings. Clinical Psychological Review,31, 449-464.

Corthorn, C., Santelices, M.P. y Farkas, C. (2011). Atención plena (mindfulness), parentalidad y desarrollo infantil: Propuesta de un modelo teórico. Revista Humanitas, 8, 27-47.

Equipo SATI (s.f.). Aulas Felices.

http://www.aulasfelices.org.

Escuelas Católicas (s.f.). Escuelas Católicas Madrid.

http://www.ecmadrid.org/noticias/noticias-ecm/1510-curso-habilidades-mindfulnesspara-docentes

Fontana, D. y Slack, I. (1999). Enseñar a meditar a los niños. Madrid: ONIRO.

Frank J. et al. (2015): “The effectiveness of mindfulness-based stress reduction on educator stress and well-being: results from a pilot study”. Mindfulness 6, 208-216.

Guillén, J.C.. 2015. Mindfulness en el aula. Escuela con Cerebro. https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2015/06/04/mindfulness-en-el-aula/

Ingersoll, R., & Smith, T. (2003): “The wrong solution to the teacher shortage”. Educational Leadership 60(8), 30–33. Flook L. et al. (2013): “Mindfulness for teachers: A pilot study to assess effects on stress, burnout and teaching efficacy”. Mind, Brain and Education 7(3), 182-195.

Kaiser, S. (2014). El niño atento. Bilbao: Desclee.

#mindfulness